del 1913 al 1923


L’etapa Masllovet. Les dècades daurades de la Banda.

L’any 1913 es convocava un concurs per ocupar la plaça de director de l’Escola Municipal de Música i de retruc, la de director de la Banda Municipal. D’entre les propostes presentades, entre les quals una era de Cebrià Cabané, va sortir escollida la d’un altre músic de la Banda infantil, amb una atapeïda llista d’estudis a l’estranger, Josep Masllovet i Sanmiquel.

Amb l’arribada de Josep Masllovet s’obria l’etapa més florent de la Banda Municipal. Els músics es dividiren per categories, i tenien prohibit perànyer a cap corporació anàloga. El repertori s’anava fent cada cop més ambiciós: fantasies d’òperes de Wagner, Verdi o Puccini, i peces d’autors variats com Schubert, Bizet i Morera entre d’altres, fins i tot peces del propi Masllovet o de Mateu Rifà. Aquest darrer ocupava el lloc de Masllovet en la seva absència.

D’altra banda el problema econòmic tambées va veure resolt amb l’augment de contractacions a particulars que van portar a la Banda a realitzar sis concerts particulars al mes. Això més els dos que oferia per part de l’Ajuntament.

L’any 1919 es modifica el Reglament i s’incrementa el nombre d’efectius, es passa de 32 músics a 40, es crea la categoria de solista i augmenta també el nombre d’educands.

Però una nova polèmica creix dins de la Banda mateixa. La petició d’un grup de músics per formar una cobla (recordem que existia un punt del Reglament que ho prohibia) va ser rebutjada. Aquest fet obre un període de discussions en què dimiteixen deu músics de la Banda, i que conclou el 1920 amb la modificació del Reglament, que ara permetria la parciabilitat de la Banda. 

Amb això s’encetava una nova discussió, ara amb el Sindicat de Música de Sabadell, que duraria força temps, ja que la Banda Municipal podia estar a dos llocs en el mateix moment i a uns preus rebentats (les taxes de preus eren les mateixes des de 1914).